Una primera valoració d’aquests resultats permet treure les següents conclusions:
Per primer cop, un sindicat guanya les eleccions amb majoria absoluta dels vots (54’07%), i es converteix en primera força sindical en 8 dels 10 centres penitenciaris. Aquest fet haurà de ser tingut en compte a partir d’ara per l’Administració, la qual no podrà tornar a escudar-se en una suposada manca de dades objectives per a valorar la representativitat de cada sindicat a les meses de negociació. Ara sabrà qui representa 1262 vots i qui 41. I, pel seu propi interès, haurà d’actuar en conseqüència.
El compromís dels dos sindicats de classe de realitzar una campanya neta, sense desqualificacions públiques, ha permès que durant aquesta campanya s’hagi parlat més de projectes que d’insults. Aquest comportament ha estat clarament premiat per la plantilla, que ha donat a ambdós sindicats un total del 84% dels vots. Per la seva banda, les candidatures minoritàries-corporativistes, que havien centrat les seves campanyes en l’atac als altres, es mouen en percentatges residuals, que van de l’1’75 al 8’3%.
Fracassa rotundament l’intent de consolidar una opció groga i corporativista (2’8%). Aquesta candidatura, mirada amb clara simpatia per determinats sectors de l’Administració, es va formar amb l’única intenció de dividir els vots dels treballadors i treballadores i afeblir la capacitat negociadora de les forces representatives. Per sort, la plantilla és molt més intel·ligent del que alguns es pensen, i ha entès perfectament que no podia confiar en qui, amb un discurs pretesament radical, es dedicava exclusivament a insultar altres treballadors i no feia crítiques a l’Administració.