L’erràtica política de recursos humans que està duent a terme la Direcció General de Serveis Penitenciaris en els darrers anys, amb una orientació clarament destinada a reduir despeses enlloc de garantir una correcta prestació d’un servei essencial com és el nostre, ha contribuït de manera directa a què l’evolució d’agressions d’interns a funcionaris s’hagi incrementat de forma preocupant, augment fàcilment comprovable amb les dades, prèviament maquillades, que publica el propi Departament de Justícia al seu web.
Però cada cop anem més enllà en la preocupant línia de la inseguretat que patim i que es demostra clarament en tres exemples que s’han produït els darrers dies.
El primer va succeir el passat diumenge al CP Dones quan, en fer el recompte de la nit, els funcionaris van observar una interna en estat inert i, per la situació en la que es trobava, amb clars símptomes d’haver intentat posar fi a la seva vida.
Immediatament, els companys van actuar intentant reanimar la interna, amb tècniques de massatge cardíac i respiració boca a boca, però en no donar senyals de recuperació, es va intentar amb l’aparell desfibril·lador que, casualment, no funcionava.
Si ja és lamentable la pèrdua de la vida d’un intern o interna, més ho és si els mitjans materials dels que disposem per intentar evitar situacions com aquestes o no funcionen o directament no existeixen.
Però volem anar més enllà. I si aquesta lamentable situació li succeís a un treballador o treballadora? Si arribat el moment d’afrontar un fet d’aquestes característiques ens trobéssim amb que l’aparell de recuperació cardíaca com el desfibril·lador no funciona, qui se’n faria responsable?
Un altre exemple és el que es va produir fa dos dies al CP Lledoners, quan els Serveis Mèdics, unilateralment i sense informar prèviament, van passejar un intern amb tuberculosi per diverses dependències de la presó, sense l’ordre de sortida pertinent i sense activar el protocol de malalties infeccioses.
No es va aïllar l’intern de la resta d’interns per aplicar el tractament, no es van avisar als treballadors que estaven prestant servei en aquestes dependències perquè adoptessin mesures d’autoprotecció, ni tampoc es va alertar a la Direcció del centre, posant en una situació de perill a tot el centre.
També denunciem l’allau d’incidents que està acumulant aquestes darreres setmanes el CP Joves i la passivitat que ha mostrat la direcció del centre davant l’increment d’episodis violents que, lluny d’encarar el problema, s’ha dedicat a pintar mòduls i a intentar disfressar estadístiques de no conflictivitat en el nou mòdul de respecte, en comptes de garantir la seguretat dels seus funcionaris i la dels interns del Centre.
És lamentable que la direcció no hagi reaccionat fins que ahir tres funcionaris van acabar a l’hospital en haver estat agredits per interns armats amb pals i objectes punxants, enmig d’una batalla campal protagonitzada per un nombrós grup d’interns.
UGTPRESONS exigim la implementació immediata de mesures de correcció que garanteixin al 100% la integritat física de les treballadores i treballadors penitenciaris. I aquestes mesures han de passar per:
– Dotació de personal suficient que compleixi la literalitat de l’Acord de Seguretat vigent.
– Actualització i renovació dels mitjans materials existents.
– Compliment dels protocols de malalties infecto-contagioses.
Amb la nostra vida no s’hi juga.