Aconseguim que es condemni en costes al Departament de Justícia
Quan al maig del 2018, UGTPRESONS vam aconseguir que el Jutjat del Contenciós Administratiu nº 8 de Barcelona ens donés la raó i obligués l’Administració Penitenciària a restituir el dret que tenia el personal d’oficines i rehabilitació amb fills menors de 12 anys a gaudir d’una flexibilització horària d’entrada de fins a 30 minuts després de l’inici de la franja de presència obligatòria, ja esperàvem que el Departament de Justícia recorreria a una instància superior.
I així ho va fer, plantejant recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, i demostrant que quan parlen de “reconeixement i orgull per la tasca que fem” realment el que fan es mentir compulsivament i actuar com una administració amb tics clarament predemocràtics a la que li provoca al·lèrgia qualsevol mesura relacionada amb la conciliació de la vida familiar i laboral del seus treballadors.
Dons bé, una vegada més, UGTPRESONS hem tornat a treure els colors a l’Administració Penitenciària i hem tornat a guanyar, aconseguint que el Tribunal Superior de Jusícia de Catalunya, no només no accepti el recurs plantejat pel Departament de Justícia demanant la suspensió de l’execució provisional de la sentencia que permet la flexibilització horaria d’entrada de fins a 30 minuts després de l’inici de la franja de presència obligatoria, sino que els condemna al pagament de les costes del judici.
Aquesta és l’Administració Penitenciària que tenim. Cínica i Hipòcrita. Que mentre s’omple la boca de portes enfora agraint l’enorme tasca que estem fent els professionals penitenciaris, no dubta a gastar recursos públics per recórrer davant els tribunals el que els treballadors penitenciaris guanyem lícitament.
UGTPRESONS apel·lem al Departament de Justícia a que deixi de fer el ridícul i desisteixi de continuar presentant recursos i accepti les sentències que UGTPRESONS guanyem als tribunals, ja no només perquè un nou ridícul seria patètic, sinó perquè malbaratar alegrement recursos públics que surten de les butxaques de tots els ciutadans podria arribar a constituir un delicte.