L’Administració ataca els professionals penitenciaris
Aquest passat 1 de maig va entrar en vigor la Circular 2/2021 que aprova el nou Protocol d’aplicació de mitjans de contenció als centres penitenciaris de Catalunya, text que demostra que l’Administració Penitenciària, tot i comptar amb excel·lents professionals, ni els escolta ni treballa amb ells, i continua determinant la seva orientació en matèria de règim interior sobre la base de pressions externes sense cap base regimental.
Moltes de les línies mestres d’aquest protocol estan clarament dirigides a maquillar estadístiques reduint l’aplicació de mitjans coercitius, escorcolls integrals, etc. i s’oblida de facilitar i donar suport a la feina dels professionals quan es troben davant de les situacions més adverses. I tot això obviant l’augment de dotació de personal i de mitjans materials que necessàriament hauria d’acompanyar aquestes noves praxis.
I de la formació necessària per aplicar aquest nou protocol millor no parlar, ja que es vol impartir només a un grup reduït de treballadors i de manera exprés.
UGTPRESONS volem fer especial èmfasi en els punts que creiem poden ser més conflictius i que de ben segur repercutiran directament a la tasca diària als nostres centres penitenciaris, especialment als Departaments de Règim Tancat.
Un dels punts estrella és el de la motivació dels escorcolls amb nu integral en els casos d’aïllament provisional. És lamentable com intenten justificar un canvi de criteri sense cap fonament. Per una banda citen la circular 1/2008 i l’article 68.2 del RP sobre la motivació d’un escorcoll amb nu integral: ”motius de seguretat concrets i específics…causar un dany a la salut o la integritat física de les persones o alterar la seguretat o la convivència ordenada de l’establiment” i posteriorment diuen que si bé aquests són precisament i específica els motius per realitzar una mesura de contenció, això no justifica l’escorcoll amb nu integral!
I sense gens de vergonya ens diuen per tant, que en aquests casos, el preceptiu és l’escorcoll sense nu integral i amb detector manual. Això sí, si volem fer un escorcoll amb nu integral cap problema, que el cap de serveis es mulli, l’autoritzi i el motivi, no sabem de quina manera, quan és una actuació que ja de per si està més que legitimada segons la circular 1/2008 i justificada amb el corresponent comunicat dels fets. Resumint, el cap de serveis serà, arribat el cas, el responsable de què pugui passar tant si l’autoritza com si no ho fa. De vergonya!
Aquest canvi de procediment, clarament orientat a eliminar els escorcolls, demostra dues coses, la primera que aquesta administració pot canviar totalment de criteri i mentre ahir pensava una cosa ara pensa la contrària, i la segona i més greu que no l’importa gens els seus treballadors, ja que limitant o gairebé impedint els escorcolls compromet la seguretat de tots ells, a més de la del centre.
UGTPRESONS els farem responsables del que pot ocasionar aquesta pressió subliminal per reduir els escorcolls amb nu integral. Esperem equivocar-nos, però no sembla que sigui una bona decisió el fet de permetre que en les situacions més extremes i amb les mesures més dràstiques que es poden aplicar el més adient sigui un escorcoll superficial. Les conseqüències, és clar, les patirem nosaltres.
Una altra modificació que s’ha fet sense massa criteri ha estat el de les supervisions. Sobretot en els casos de contenció mecànica al llit on, a banda de les corresponents al cap de serveis, al departament on està l’immobilitzat la supervisió recau en el CUSI i 1 funcionari. I aquí és on tenim el problema, perquè no és el CUSI o 1 funcionari, com abans estava regulat. I a més a més si no hi ha CUSI, ha de fer-ho el cap de serveis o el CUE.
Això a la pràctica que vol dir, que si no hi ha CUSI, el senyor cap de serveis ha de fer la supervisió personalment cada hora, o el CUE. El màxim responsable de la presó, ja de per si saturat per la burocràcia excessiva del nostre sistema, relegat a fer supervisions sistemàtiques. I encara de dia aquesta situació pot succeir poc sovint, però en el torn de nit no hi ha CUSI ni CUE, per tant aquí si o si li tocaria al cap de serveis. És a dir, gairebé hauria de fer nit al DERT per no haver d’anar cada hora amunt i avall. Un despropòsit.
UGTPRESONS ens preguntem si aquest nou sistema de supervisions està enfocat a millorar la qualitat del servei, que ja disposa de càmeres de gravació amb àudio i vídeo, o per altra banda, potser, no volem ser malpensats, està enfocat a aconseguir una altra mena d’objectius més alineats amb les matemàtiques i la bona imatge de l’administració.
I no ens podem oblidar de la joia del protocol: les cel·les encoixinades destinades a aconseguir l’objectiu de zero contencions mecàniques. No reduir-les no, sinó que desapareguin. Com si aquesta mesura s’apliqués de manera capritxosa i indiscriminada.
Un aïllament provisional en cel·la encoixinada que s’inclou al protocol amb un programa pilot que es farà a Brians 2 durant tres mesos per validar la seva introducció com a mitjà coercitiu, però que apareix al protocol com a eix vertebrador. És a dir, l’apliquem i punt.
La conclusió és que el protocol té les carències que tradicionalment afecten les normatives que treuen els nostres dirigents, manca el punt de vista, l’orientació i l’aportació específica de personal que treballa als centres penitenciaris, que coneix el medi millor que ningú.
UGTPRESONS no podem deixar de pensar que la secretaria es veu influenciada en les seves decisions per agents externs, que des de fa ja massa temps estan focalitzant, injustificadament, els seus atacs en el nostre col·lectiu. És una llàstima que cedeixin a aquestes pressions en detriment de la seguretat de les presons catalanes.
UGTPRESONS denunciem que aquest protocol degrada i entorpeix la nostra feina. Exigim que es faci un replantejament del que creiem és una greu errada que comportarà conseqüències negatives al treball diari dels nostres professionals i que atempta directament contra la seguretat dels treballadors.
UGTPRESONS exigim també un augment en les dotacions de personal per fer front a l’aplicació de les mesures recollides en aquest protocol. No és admissible modificar els procediments i exigir una sèrie de mesures d’actuació quan per altra banda no dotem amb els mitjans necessaris els centres. Una evidència més de les presses amb les quals han fet aquest protocol. I ja sabem que les presses són males companyies, més encara en temes tan sensibles.
Salut!