Les temperatures pugen i la tensió dels mòduls augmenta. El cicle de tots els estius es repeteix: interns més agitats, més incidents i, per contra menys personal. Durant les últimes setmanes i en contínues ocasions, la plantilla ha hagut de contenir i actuar amb la professionalitat de sempre en els diferents altercats protagonitzats per la població interna en el nostre centre, especialment en el MR2 i, amb major incidència, en el MR3.
Des de fa ja temps, amb la reestructuració dels mòduls residencials i els nous paradigmes, l’equip directiu i els equips de rehabilitació pretenien acabar amb les etiquetes i estigmes que arrossegaven alguns mòduls que es coneixien com a “pous” o “psiquiàtrics”. Objectiu que inicialment semblava haver-se aconseguit, però que al llarg dels mesos veiem com la concentració de determinats perfils en un mòdul o un altre dificulten l’objectiu final.
Això és el que precisament els està succeint de nou als mòduls residencials 2 i 3. El primer concentrant interns d’alta conflictivitat, i el segon a presentar un major percentatge de població magrebina, principalment procedents d’Algèria i el Marroc i amb antecedents violents en justícia juvenil, amb la inherent problemàtica que això comporta.
Les baralles entre bandes de diferents nacionalitats pel control de la droga estan a l’ordre del dia. Deutes, coaccions i amenaces entre nacionalitats, sumat a la politoxicomania i l’agressivitat de molts interns que manquen de recursos, són el brou de cultiu en les últimes setmanes.
Com a agreujant destaca l’augment d’objectes punxants detectats durant els escorcolls i requises rutinaris tant en les dependències com els interceptats en els altercats que han protagonitzat aquests interns. Això suposa un risc exponencial cap a la plantilla, que malgrat la seva professionalitat, està exposada a interns que reiteradament mostren nul·la acceptació de la normativa de convivència, que desafien constantment les ordres del personal penitenciari i que, al seu torn, mostren un escàs control d’impulsos quan no aconsegueixen els seus propòsits.
Hem hagut de lamentar agressions a la plantilla base i a comandaments intermedis, carreres d’un mòdul a un altre, i un desgast psicològic que va calant cada vegada amb més força entre la plantilla.
Per desgràcia, la situació no és aliena la resta de centres penitenciaris. Un mantra que es repeteix cíclicament i que sembla que estem abocats a sofrir una vegada i una altra, sense que la solució sigui a les nostres mans.
La plantilla només podem actuar, contenir i treballar segons les directrius que se’ns marquen. És per això, que una vegada més, UGTPRESONS instem que tant la SMPRAV com els Equips Directius dels centres es replantegin les polítiques que s’estan seguint; analitzin en profunditat les problemàtiques inherents als nous perfils de població reclusa que actualment hi ha en els nostres centres, i que, en conseqüència, activin els mecanismes necessaris per a abordar la problemàtica que fa anys que arrosseguem.
Els models d’intervenció i de rehabilitació han d’ajustar-se a les noves realitats, i principalment s’han de recolzar en el pilar del respecte i de la convivència de tots cap a tots. El “buenismo” no sempre és bon aliat; els límits han d’existir i hi ha unes línies que no es poden creuar. No oblidem que el que passa pels nostres centres és el que després rebrà novament el conjunt de la societat. És això el que volem per a tots?
La nostra labor rehabilitadora i resocialitzadora passa únicament per “retenir” entre murs a aquests perfils i que les plantilles suporti insults, amenaces i agressions d’una població interna que sense pudor proclama que no tenen res a perdre ni dins ni fora dels centres.
Aquestes setmanes s’ha posat en marxa la prova pilot de les cambres individuals amb “l’esperança” de contenir les agressions dels nostres administrats cap a la plantilla; esperarem els resultats per a valorar.
Mentrestant, que la paciència i la sort ens acompanyi!!.
Salut
Secció Sindical d’UGTPRESONS al CP Quatre Camins
La Roca del Vallès, 10 de juliol de 2023