13 de març de 2024. El col·lectiu penitenciari rebem des del CP Mas d’Enric una notícia que mai s’hauria d’haver produït: l’assassinat d’una companya a mans d’un intern, la Núria. L’esgarrifós succés fa que sortim al carrer la pràctica totalitat de la plantilla de treballadores i treballadors penitenciaris, en un clam unitari mai vist dins del col·lectiu.
Els sindicats ja anàvem avisant a l’Administració, des de feia mesos si no anys, que la deriva en les seves polítiques podien acabar en una maleïda desgràcia, com la que finalment es va produir.
Les diferents protestes tant als centres penitenciaris com a altres indrets, on UGTPRESONS hem estat sempre presents, el ressò que se’n fan els mitjans de comunicació i el debat que es produeix en el si de la societat ens porta a tots a pensar que s’assumiran responsabilitats, que és el que succeeix a qualsevol país amb una democràcia mitjanament normal; tots coincidim en el fet que els responsables polítics haurien de dimitir si tinguessin un mínim de dignitat, però no coneixen el significat d’aquesta paraula perquè passen els dies i ni la Consellera ni el Secretari de Mesures dimiteixen. També esperàvem que el Govern de la Generalitat fes el més lògic i sensat: cessar aquests 2 responsables. Però tampoc els cessa.
A partir d’aquest moment l’escenari canvia. I el que pensàvem que seria una demostració de força de tota la plantilla, unida com mai, envers el veritable enemic que no és un altre que l’Administració, es converteix en una mena de disputa per veure qui és el més visualment indignat o qui té la capacitat de dir-la més grossa.
Com que som un col·lectiu de més de 4000 treballadors és fàcil imaginar la diversitat i la quantitat de sensibilitats que apleguem, però davant d’un succés com el que vam patir, només teníem dos camins a escollir.
Un, instal·lar-nos en la queixa i la protesta permanent, que creiem que no porta enlloc.
Hem vist aquestes setmanes com alguns s’han atorgat el dubtós i fals mèrit de ser els que més dolor senten per la tràgica pèrdua que tots hem patit per, d’alguna forma, justificar el seu comportament i atacar gratuïtament a qui no pensa com ells amb discursos populistes que l’únic que fomenten és la desunió de la plantilla.
Denuncien la manca de condicions laborals i de seguretat, però se supedita tot a uns cessaments que ara sap tothom que no es produiran. Aquí el perjudici per al col·lectiu és doble: aquests responsables polítics no marxen i com que no marxen es pretén bloquejar qualsevol negociació. Per a nosaltres, això és fer el joc a l’administració, que veu com aquesta part de la plantilla li està fent la feina bruta de dividir el col·lectiu.
Per què algú ha vist que hagin aconseguit alguna cosa que no sigui la de dividir el col·lectiu?
Paralitzar-ho tot fins a tenir un nou govern no és garantia absolutament de res. Durant aquest període de temps la seguretat deixa de ser important? S’ha de continuar treballant en aquestes condicions? Desapareixeran els conflictes i agressions als centres penitenciaris tot aquest temps?
El segon camí és el que UGTPRESONS hem escollit. El d’enfrontar-nos amb l’administració allà on els podem guanyar: a les meses de negociació. Perquè guanyar és assolir millores de seguretat i de condicions laborals per a tot el col·lectiu del que formem part. Per al present i per al futur.
Però aquest també és el camí que dona peu a què alguna gent ens utilitzi com a sac per posar-hi tota la seva impotència, tota la seva ràbia i tota la seva frustració. Com si nosaltres fóssim l’enemic a batre.
L’escenari que tenim al davant no és fàcil. La unió de què tant parlen els diferents actors de tot el que està passant ha volat pels aires gràcies a aquests que tant xerren envoltats de fum. Ningú podrà dir mai que UGTPRESONS no ha fet res per anar tots a una, cadascú és responsable dels seus actes i esclau de les seves paraules.
Doncs bé, UGTPRESONS no li farem la feina a l’administració, sinó tot el contrari. Arribats al punt en què ens trobem nosaltres actuarem amb seny i valentia perquè tenim un compromís amb tot el col·lectiu penitenciari.
Tenim molt clar el que volem aconseguir i que instal·lar-nos en la queixa permanent no ens permetrà avançar. Estem a les meses de negociació perquè volem treure el màxim que puguem pel bé de tot el col·lectiu. Veurem amb el temps el que podem aconseguir. Costi el que costi i fins allà on calgui.
Qui no ho vegi així, perfecte, que continuï amb la seva lluita, incitant discursos destructius, enfrontant els companys, i lapidant la imatge de tot un col·lectiu.
Fem una crida a la reflexió.
Les delegades i delegats d’UGTPRESONS continuarem lluitant per tots. Per ells també.
Barcelona, 16 d’abril de 2024