PROU IMPUNITAT. PROU DESPROTECCIÓ. TOLERÀNCIA ZERO DAVANT L’ATAC ALS AGENTS DE L’AUTORITAT
Des de la Secció Sindical d’UGTPRESONS a CP Brians 2 denunciem amb absoluta contundència els gravíssims fets ocorreguts avui al mòdul MR3 durant la pujada d’interns sancionats amb PPAR al matí, quan un intern va protagonitzar una agressió directa, violenta i sostinguda contra funcionaris en l’exercici de les seves funcions.
No parlem d’un incident menor. Parlem d’un atac frontal a l’autoritat penitenciària.
En el moment de donar una ordre legítima de pujada a cel·la, l’intern inicia una escalada de desobediència oberta, insults greus, amenaces explícites i actitud intimidatòria. Lluny de reconduir-se, incrementa el nivell de violència, llança objectes contra els funcionaris, empeny a les escales, forceja amb agressivitat extrema i provoca la caiguda al terra dels companys. Durant la intervenció, oposa resistència activa, colpeja, es revolta i genera un risc real i immediat per a la integritat física del personal i de la resta d’interns presents al mòdul.
El resultat és clar: funcionaris lesionats, assistits pels serveis mèdics del centre, després d’haver estat agredits mentre complien amb la seva obligació.
Això té un nom. Atemptat contra agents de l’autoritat.
Els funcionaris de presons som agents de l’autoritat. No som simples treballadors exposats a la violència gratuïta. Quan ens agredeixen, estan atacant l’autoritat pública i el sistema penitenciari en conjunt. I quan l’Administració no reacciona amb contundència, el missatge que es trasllada és devastador: que agredir un funcionari pot sortir pràcticament gratis.
Davant aquesta situació extremadament perillosa, la resposta dels companys va ser impecable. Professionalitat absoluta, serenor, aplicació estricta de la normativa i ús de la mínima força indispensable per controlar una agressió desfermada. La intervenció del Cap de Serveis va ser immediata, ferma i ajustada a protocol, ordenant la contenció mecànica quan la violència de l’intern feia imprescindible garantir la seva pròpia integritat i la del personal.
Paral·lelament als fets greus descrits, mentre es gestionava la intervenció principal i es restablia l’ordre al mòdul, un segon intern va aprofitar la situació de tensió per incrementar encara més pressió, iniciant una actitud clarament desafiant i incitant al desordre. Des de la sala de dia i posteriorment en el desplaçament cap al pati, va començar a proferir crits, insults i desqualificacions contra els funcionaris, qualificant-los “d’abusadors” i encoratjant indirectament l’enfrontament, generant un clima d’hostilitat que podia haver desembocat en un
episodi col·lectiu de molta més gravetat. Aquesta conducta no és anecdòtica: en un entorn penitenciari, cridar, assenyalar i encendre els ànims enmig d’una intervenció és una forma clara d’intentar desestabilitzar l’autoritat i posar en risc la seguretat del mòdul.
Lluny de reconduir la seva actitud quan se li dona l’ordre directa de sortir al pati i cessar en el seu comportament, manté la desobediència, es nega inicialment a complir les indicacions i continua amb una actitud clarament intimidatòria cap al funcionari actuant. Quan finalment és conduït a zona segura, reacciona amb encara més agressivitat, començant a autolesionar-se de manera evident, donant-se cops reiterats amb el cap contra la paret amb la clara voluntat de tensar al màxim la intervenció i generar una situació de risc afegit. Simultàniament, amenaça greument un funcionari, amb expressions directes i personals que excedeixen qualsevol límit regimental, constituint una amenaça clara contra un agent de l’autoritat en l’exercici de les seves funcions.
I tot això es produeix en un context que fa mesos que denunciem: manca crònica de dotació de funcionaris, massificació estructural, i una Administració que continua jugant amb el límit de la seguretat real als mòduls.
La insuficiència de plantilla no és un problema teòric. És un factor directe de risc. Quan els serveis es cobreixen sota mínims, quan no hi ha reforços suficients, quan la càrrega de treball supera qualsevol llindar raonable, les probabilitats d’agressió es multipliquen. I després venen les lamentacions.
Cada agressió que patim té responsables polítics. Cada vegada que no es cobreix una vacant, cada vegada que es retarda un reforç, cada vegada que es prioritza el discurs del “bonisme” per sobre de l’autoritat, s’està posant en perill la vida dels treballadors i també la convivència dins del centre.
Per tot això, aquests fets no poden quedar en una simple incidència interna. No poden diluir-se en un expedient disciplinari menor. No poden quedar en una anotació administrativa.
Exigim conseqüències penals clares.
Exigim que l’Administració actuï d’ofici davant els delictes d’atemptat i desobediència contra agents de l´autoritat tal com obliga la llei, i que deixi d’amagar-se darrere de silencis administratius. I advertim amb tota claredat: si no arriben reforços immediats de personal a Brians 2, la responsabilitat del que pugui passar a partir d’ara no serà de la plantilla, serà exclusivament de qui, sabent el que està passant, decideix no actuar.
Des d’UGTPRESONS felicitem públicament els companys intervinents i la línia de comandament per la seva actuació exemplar.
Ara exigim que l’Administració estigui a l’altura de la plantilla. Salut!
UGTPRESONS – Al costat del personal penitenciari.
Santesteve Sesrovires, 24 de febrer de 2026