UGTPRESONS denunciem uns fets d’extrema gravetat ocorreguts ahir al nostre centre, que tornen a posar damunt la taula una realitat que l’Administració s’entesta a ignorar: als centres penitenciaris es treballa cada dia en un entorn de risc real, amb violència real i amb plantilles insuficients.
Tot comença quan els funcionaris, fent la seva feina amb professionalitat i rigor, detecten una comunicant que pretenia introduir al centre una quantitat important de substàncies estupefaents. La seva actuació és immediata i eficaç: s’intercepta la substància, se suspèn la comunicació i es posa la comunicant a disposició dels Mossos d’Esquadra. Això és control. Això és prevenció. Això és servei públic. I això també és el que evita addicions, que la droga entri al centre i alimenti el mercat intern, la tensió entre interns, els deutes, les amenaces i la inseguretat.
Però a les presons, massa sovint, cada intervenció té conseqüències. I en aquest cas, els fets posteriors ho evidencien de la manera més crua. L’intern vinculat a aquesta comunicació reacciona amb una agressivitat desfermada i protagonitza una agressió molt greu contra un altre intern, utilitzant un objecte punxant i tallant de fabricació artesanal. La situació obliga a activar un codi 2 en un escenari de màxima tensió i perillositat.
Lluny de reconduir-se, l’intern continua mostrant una actitud violentíssima, amenaçadora i totalment desafiant davant del personal, oposant resistència i mantenint un nivell d’agressivitat incompatible amb qualsevol discurs bonista allunyat de la realitat penitenciària. Els fets encara posen més en evidència un problema estructural de seguretat: no només hi havia una agressió en marxa, sinó també la presència d’objectes tallants i un risc clar de noves lesions.
UGTPRESONS ho diem alt i clar: els funcionaris sí que fan la seva feina. Detecten la droga, impedeixen la seva entrada, activen protocols, contenen agressions i sostenen la seguretat interior. El problema no és la resposta dels professionals. El problema és que aquesta resposta es presta massa sovint amb menys personal del necessari, amb més exposició de la tolerable i amb menys protecció de la imprescindible.
La seguretat no es pot continuar sostenint a base de vocació, sobreesforç i sort. No es pot apagar un incendi amb una galleda ni es pot gestionar la perillositat d’un centre penitenciari amb plantilles sota mínims. Si l’administració vol resultats, control i seguretat, ha de posar els mitjans. I el primer mitjà és evident: MÉS PERSONAL.
Amb menys efectius el risc augmenta i tot el risc que assumim els funcionaris ho fem amb el nostre cos.
Cal afegir que aquest mateix matí s’ha localitzat al MR3 un objecte contundent i de fabricació artesanal, ocult en una zona comuna del mòdul, concretament sota una màquina d’aigua. Estem parlant d’una peça metàl·lica de grans dimensions, preparada per ser utilitzada com a arma, en un context en què ja s’arrossega un deteriorament evident de la convivència i un augment de la tensió interna. La troballa d’aquest tipus d’objectes no és un fet menor ni aïllat: és un senyal d’alarma gravíssim que confirma fins a quin punt la seguretat dins de Brians 2 està sotmesa a una pressió constant. Aquest tipus d’armes improvisades poden resultar mortals, tant per als interns com per als treballadors, i la seva presència en espais comuns evidencia un escenari de risc creixent que no es pot normalitzar ni minimitzar. Quan apareixen armes artesanals dins d’un mòdul, ja no estem davant d’un incident puntual: estem davant del fracàs d’una Administració que fa massa temps que tolera que la seguretat es mantingui a base de precarietat, improvisació i sobreesforç dels professionals.
El veritable problema estructural de CP Brians 2 té nom i cognoms: MANCA DE PERSONAL. I cal dir-ho sense embuts: mentre altres centres penitenciaris sí que disposen d’un dimensionament de plantilla molt més ajustat a la seva realitat, Brians 2 va tornar a quedar malparat en l’últim repartiment d’efectius, arrossegant una situació crònica que impacta directament en la seguretat, en les condicions de treball i en la capacitat de resposta davant incidents greus com els viscuts. No es pot continuar exigint excel·lència als professionals mentre es condemna el centre a treballar sota mínims. A l’administració li diem ben clar: la seguretat no es garanteix amb paraules ni amb reunions; la seguretat es garanteix amb plantilla. Si volen un entorn més segur, menys violent i més controlat, han de reforçar de manera immediata Brians 2 amb més personal. Perquè quan falta plantilla, no només falta gent: falta seguretat, falta control i sobra risc.
UGTPRESONS
Secció Sindical CP Brians 2
Sant Esteve de Sesrovires, 19 d´abril de 2026