Aquest no és un escrit sindical més. No és un escrit amb el que treure pit i dir que hi som i que hi serem, tot i que hi som i que hi serem.
Aquest escrit que avui compartim és un escrit d’agraïment, profund i sincer, personal i col•lectiu.
Gràcies, Sabina, per la teva valentia. Pel camí que has obert amb el cor ferit i la dignitat intacta. Per treure forces en el pitjor moment i fer un pas endavant. Per agafar-nos de la mà i confiar. Gràcies, Sabina, perquè és des del silenci de qui pateix l’abús d’on també volen seguir controlant-nos i sotmetent-nos; superar la por a l’exposició és el primer pas, i també la clau per trencar aquest cercle.
La vergonya ha canviat de bàndol.
Amb tu diem prou i combatem tot un entramat estructural que permet que un director pugui delegar en subordinats seguiments no autoritzats durant mesos, que ens puguin arraconar, abraonar, acusar i castigar, vulnerant infinitat de drets, lleis i protocols.
Si toquen a una, ens toquen a totes.
Avui diem prou als mitòmans que ocupen càrrecs directius. No permetrem que embrutin els nostres noms ni callarem davant d’actuacions que semblen extretes d’una pel•lícula de sèrie B, totalment impròpies d’algú que ostenta la màxima responsabilitat en un centre penitenciari.
Tampoc callarem davant les complicitats. Quan un directiu actua així i d’altres membres del seu equip, tot i tenir-ne coneixement, miren cap a una altra banda, estan perpetuant dinàmiques que sostenen estructures d’abús. Aquest silenci allarga el patiment i debilita qui ho està vivint.
No ens quedarem callades: també estan sotmesos a les lleis, haurien de ser exemple i no actuar com si estiguessin per sobre de protocols i normatives. Exigirem que siguin dignes de l’encàrrec que se’ls ha delegat i que actuïn amb la responsabilitat que se’ls pressuposa quan son nomenats.
Gràcies, Sabina. Nosaltres treballarem perquè les que vinguin no hagin de ser valentes.
UGTPRESONS
Sant Joan de Vilatorrada, 16 d’abril de 2026