Ahir Brians 2 va tornar a viure una situació greu, d’aquelles que expliquen perfectament en quines condicions estem treballant i fins a quin punt la plantilla continua sostenint el centre a base de professionalitat, tensió acumulada i resposta immediata.
Durant el matí, al Departament Especial, es va produir un primer codi vermell quan un intern va calar foc dins d’una cel·la, generant una gran quantitat de fum i obligant a una intervenció urgent. No estem parlant d’una incidència menor ni d’un simple altercat: estem parlant d’un incendi provocat dins d’una cel·la, en un departament especialment sensible, amb el risc que això comporta per a la vida del mateix intern, per a la resta d’interns del departament i, sobretot, per als funcionaris que van haver d’entrar, intervenir i resoldre la situació.
La resposta dels professionals ha estat, novament, impecable. Els funcionaris que hi van intervenir van actuar amb rapidesa, criteri i valentia. El CUE va assumir la situació amb solvència, el cap de serveis va coordinar les decisions necessàries i el Comandament d’Incidències va donar cobertura operativa a una intervenció que, per la presència de foc i fum, podia haver acabat molt pitjor.
Però quan encara s’estava gestionant aquest primer incendi, es va produir un segon fet igualment greu: un altre intern, en una altra cel·la del mateix departament, va encendre papers a l’interior i va generar un nou focus de foc. És a dir, dos interns diferents, dues cel·les diferents i dos codis vermells consecutius en un mateix matí. Això no pot ser tractat com una simple casualitat ni com una incidència més. Això és un símptoma claríssim de la tensió que es viu al centre i de la manca de recursos humans per sostenir amb garanties una realitat penitenciària cada vegada més complexa.
I aquí cal remarcar una qüestió especialment preocupant: com pot ser que davant d’un incendi dins d’una cel·la no s´activessin correctament les alarmes de detecció d’incendis de la mateixa cel·la? Quin risc estem assumint? Quin risc van assumir els funcionaris que han d’entrar a apagar foc, respirar fum, obrir portes i contenir situacions límit? No és acceptable que en un espai tancat, amb foc i fum, el sistema de detecció no respongui com hauria de respondre. Això no és un detall tècnic: és una qüestió de seguretat vital.
Ahir, una vegada més, tot va acabar sense conseqüències més greus gràcies a la feina dels funcionaris. No gràcies a la planificació de la Direcció General. No gràcies a una dotació suficient. Va ser gràcies als professionals que hi són, als que sempre hi posen el cos, als que entren quan hi ha fum, als que intervenen quan hi ha foc i als que resolen el que altres només gestionen des d’un despatx.
UGTPRESONS vol felicitar de manera clara i contundent tots els funcionaris actuants, el CUE, el cap de serveis i el Comandament d’Incidències. La seva actuació va ser exemplar. Però també ho direm igual de clar: no podem continuar vivint de l’exemplaritat de la plantilla mentre Brians 2 continua fent aigües per manca d’efectius.
La Direcció General va prometre més dotació. Va prometre reforços. Va prometre que Brians 2 rebria el personal que necessita. Però la realitat és que aquests efectius encara no han arribat en la mesura necessària. I mentrestant, els codis vermells, les agressions, les tensions regimentals i les intervencions de risc les continuen assumint els mateixos de sempre, amb torns tensionats i amb una plantilla que ja fa massa temps que treballa al límit.
I com si tot això no fos prou greu, ahir també es van cantar fins a cinc codis 1 ( DERT, MR9, MR4, MR12 i MR10 ) al centre, entre ells un episodi absolutament inadmissible de tracte vexatori i intimidatori cap a una treballadora. Un intern hauria assetjat una professional amb comentaris de contingut sexual. Això no és una “mala actitud” ni una incidència menor: és una conducta greu, intimidatòria i intolerable cap a una professional que estava fent la seva feina.
UGTPRESONS ho diu clar: cap treballadora ni cap treballador ha d’aguantar assetjaments, intimidacions, amenaces ni faltes de respecte mentre presta servei en un centre penitenciari.
A tot això s’hi suma la pèssima gestió que s’està fent amb el cessament i la gestió del personal interí. No estem parlant d’un Mercadona, estem parlant d’un centre penitenciari que funciona com una ciutat, on treballen moltíssimes persones de diferents àmbits cada dia. Permetre fluxos massius de baixes o cessaments de cop desestabilitza absolutament un centre de les dimensions de Brians 2 i posa en risc la seguretat de tothom tal com va quedar en evidència ahir amb l’elevat nombre de codis activats al centre . La Direcció General no pot jugar amb les plantilles com si fossin números en un Excel, perquè aquí qualsevol decisió presa tard, malament i a corre-cuita té conseqüències directes sobre la seguretat del centre.
Ara estem pagant la mala gestió de dalt. La feina que s’havia d’haver fet durant aquests anys no s’ha fet, i ara volen córrer amb la cua entre les cames, intentant tapar a correcuita un problema que ells mateixos han deixat créixer. I ho fan perquè els obliga la recent sentència del TJUE.
UGTPRESONS exigeix:
- L’enviament immediat dels efectius promesos a Brians 2, amb cobertura real als departaments.
- Exigir una revisió urgent del sistema de detecció i alarmes d’incendis de les cel·les afectades i de tot el Departament Especial, perquè és inadmissible que davant foc i fum no s’activin correctament els sistemes de seguretat.
- L ’activació urgent de la borsa de treball, perquè hi ha personal disponible esperant ser cridat mentre Brians 2 continua assumint situacions límit.
Salut
Secció sindical d’UGTPRESONS al CP Brians 2
Sant Esteve de Sesrovires, 1 de maig de 2026