UGTPRESONS denunciem amb absoluta contundència la situació que hem viscut aquest matí al MR3. No ens trobem davant d’un incident imprevisible ni d’una alteració regimental sobrevinguda, sinó davant de les conseqüències directes d’una manca extrema de personal, d’una planificació irresponsable i de la desatenció reiterada dels avisos formulats pels professionals del departament.
Aquest matí ens han tornat a deixar sols davant del perill. Hem hagut de gestionar un plante col·lectiu, amenaces greus, insults, coaccions entre interns i un desordre regimental de gran intensitat sense disposar dels efectius mínims necessaris per protegir-nos i mantenir el control del mòdul. Se’ns exigeix garantir la seguretat del centre mentre la Direcció ens nega els recursos indispensables per fer-ho.
Aquest matí, al voltant de les 09.15 hores, una part important dels interns del MR3 s’ha negat a entrar al menjador i ha protagonitzat una situació de plante davant les ordres legítimes dels professionals. Hem hagut d’escoltar amenaces contra el personal, insults greus, crides a la desobediència i expressions d’una violència extrema.
També hem presenciat com alguns interns intimidaven i amenaçaven als seus propis companys que pretenien entrar al menjador, intentant obligar-los a sumar-se al plante. No estàvem davant d’una simple protesta o d’un desacord puntual, sinó davant d’una actuació col·lectiva, intimidatòria i potencialment explosiva que podia haver derivat en agressions greus o en un avalot.
En el moment inicial dels fets, un únic professional havia de gestionar simultàniament la sortida al pati i el lliurament de medicació, mentre només dos professionals havien d’atendre les plantes i gestionar la baixada d’aproximadament 120 interns. No podíem treballar en binomi, no podíem cobrir adequadament els diferents espais i no disposàvem d’una capacitat real de resposta davant d’una possible agressió o d’una escalada del conflicte.
Això no és una simple manca puntual d’efectius. Això és obligar-nos a treballar sense garanties i abandonar-nos conscientment en un escenari de risc extrem. Obrir i mantenir un mòdul en aquestes condicions és una temeritat organitzativa que només no ha acabat en desgràcia gràcies a la professionalitat, la sang freda i l’experiència dels treballadors.
L’actuació posterior dels comandaments presents i l’arribada de reforços ha permès desescalar la situació. Tanmateix, que avui no hàgim hagut de lamentar persones ferides no converteix la gestió de la Direcció en correcta ni elimina la seva responsabilitat. La seguretat no pot dependre permanentment de la sort ni de la capacitat dels professionals per compensar amb sacrifici personal la incompetència organitzativa dels qui dirigeixen el centre.
El director estava avisat i va decidir no escoltar
El més greu és que aquesta situació no ha sorprès cap dels professionals que treballen al MR3. El cap de mòdul fa molts dies que alerta de l’increment de la tensió, de les actituds desafiants d’alguns interns, del deteriorament de la convivència i de la progressiva pèrdua d’autoritat al mòdul.
Ho hem advertit oralment, ho hem traslladat per escrit, ho hem documentat mitjançant informes i ho hem reiterat en diverses ocasions. La resposta del director ha estat minimitzar el problema, evitar la conversa i actuar com si els avisos dels professionals fossin una molèstia i no una advertència de seguretat.
Quan es va intentar parlar amb ell coincidint amb una activitat sobre nutrició al MR5, es va negar a escoltar-nos i va indicar que presentéssim per escrit allò que volguéssim comunicar-li perquè no tenia temps per parlar. No tenia temps per atendre un cap de mòdul que l’estava advertint que un departament estava acumulant una tensió perillosa, però després exigeix que nosaltres gestionem les conseqüències de la seva negativa a escoltar.
Posteriorment, durant l’activitat LGTBI celebrada al poliesportiu, se li va tornar a demanar que atengués la situació del MR3. Se li va advertir expressament que el mòdul estava molt malament i que no es podia retirar un professional per cobrir el poliesportiu. Malgrat aquesta advertència directa, no va reforçar el departament, no va modificar la planificació i no va adoptar cap mesura efectiva.
No estem davant d’un director desinformat. Estem davant d’un director que ha estat informat repetidament i que ha decidit ignorar els avisos.
Segons la informació traslladada a aquesta secció sindical, el director sí que troba temps per desplaçar-se als mòduls i mantenir entrevistes molt prolongades amb interns quan aquests presenten una instància. No qüestionem el dret dels interns a ser atesos, però és indignant que pugui dedicar llargues estones a aquestes entrevistes i, al mateix temps, no disposi ni de cinc minuts per escoltar els professionals que l’adverteixen que un departament està a punt d’esclatar.
Això no és falta de temps. És menyspreu pel criteri professional i una elecció deliberada de prioritats. I els fets han demostrat que el director ha situat la seguretat dels treballadors en un segon pla.
¡¡ Ens sentim abandonats !!!
Fa temps que denunciem la situació del MR3 i del conjunt del centre. Fa temps que presentem informes sobre els problemes de seguretat, la manca d’efectius, els desequilibris
de les dotacions i el deteriorament de la vida regimental. La resposta que rebem és silenci, minimització, excuses i inacció.
El sector 1 està especialment abandonat. Treballem sota una pressió constant, amb dotacions insuficients i sense el suport real de qui té l’obligació de dirigir, prevenir i protegir. No podem continuar acceptant que es cobreixin activitats extraordinàries a costa de buidar mòduls tensionats ni que es normalitzi que un sol professional hagi de gestionar moviments col·lectius, medicació i pati.
Tampoc podem acceptar que dos professionals assumeixin la baixada i el control de més d’un centenar d’interns, ni que se’ns obligui a treballar sense binomi, sense cobertura i sense capacitat de resposta. Treballar sense personal suficient no és treballar amb dificultats: és treballar exposats. Mantenir un mòdul obert en aquestes condicions és convertir els professionals en objectius fàcils.
La falta de personal té responsables
La manca de personal no és una fatalitat ni una circumstància inevitable. És el resultat de decisions organitzatives concretes. Quan la Direcció decideix retirar professionals d’un mòdul conflictiu, quan ignora els avisos dels caps de mòduls, quan manté activitats sense reforçar prèviament els departaments i quan obliga els treballadors a gestionar més d’un centenar d’interns amb una dotació ridícula, està assumint conscientment un risc.
El problema és que aquest risc no el pateix el director al seu despatx. El patim nosaltres al pati, a les plantes, al menjador i davant dels interns. Som nosaltres qui rebem els insults, sentim les amenaces, donem la cara quan el conflicte esclata i podem acabar agredits.
És molt fàcil minimitzar el perill des d’un despatx quan són altres els qui han d’afrontar-lo físicament. El director no pot continuar prenent decisions que ens deixen exposats i, posteriorment, presentar l’actuació professional de la plantilla com si fos una prova que les dotacions eren suficients. Si la situació s’ha contingut, ha estat malgrat la manca de personal i malgrat la seva inacció.
Responsabilitat directa de la Direcció
UGTPRESONS considera que la situació viscuda aquest matí posa de manifest una fallida greu de la Direcció del centre.
Hi ha hagut:
- manca de planificació;
- manca de previsió;
- manca de personal;
- desatenció dels avisos interns;
- falta d’escolta als caps de mòduls;
- retirada d’efectius d’un mòdul tensionat;
- absència de mesures preventives eficaces.
El director no pot al·legar desconeixement. Estava avisat, va tenir oportunitats per escoltar, va rebre advertiments directes i disposava d’informes que descrivien la degradació del MR3. Malgrat tot, no va adoptar les mesures necessàries.
Un director que es nega a escoltar els comandaments, ignora els informes i manté dotacions insuficients no està dirigint el centre: està administrant el risc sobre l’esquena dels treballadors.
La seva funció no és arribar després del conflicte ni esperar que els treballadors resolguem allò que ell no ha volgut prevenir. La seva funció és anticipar-se, escoltar, planificar i protegir. En tots aquests àmbits, la Direcció ha fracassat.
Avui hem evitat una situació molt més greu gràcies a la professionalitat, la contenció i l’experiència dels treballadors. No gràcies a la previsió de la Direcció, no gràcies a una dotació adequada i no gràcies a l’escolta del director.
Hem contingut el conflicte malgrat la Direcció, no gràcies a ella. I no tolerarem que es continuï jugant amb la nostra seguretat ni que se’ns exigeixi assumir les conseqüències d’una gestió irresponsable.
No acceptarem més excuses, més silencis ni més mòduls oberts sense dotació suficient. No acceptarem que es mantinguin activitats extraordinàries a costa de desprotegir els departaments ni que el director continuï ignorant els professionals que sostenim diàriament la seguretat del centre.
A partir d’ara, qualsevol nou incident al MR3 o al sector 1 no podrà ser qualificat d’imprevisible. Els riscos estan advertits, els informes existeixen, les peticions s’han formulat i les conseqüències ja han començat a produir-se.
Un director que no escolta, no preveu i no protegeix la plantilla no pot continuar exigint-nos que assumim el cost de la seva inacció. Si no és capaç de garantir unes condicions mínimes de seguretat, haurà d’assumir responsabilitats i deixar pas a qui sí que estigui disposat a dirigir el centre.
UGTPRESONS EXIGIM
- Reforç immediat i estable del MR3 i de tot el sector 1, amb una dotació que permeti treballar en binomi i garantir la seguretat en tots els moviments.
- Prohibició de retirar personal dels mòduls tensionats per cobrir activitats extraordinàries sense una substitució efectiva i simultània.
Rectifiqui el rumb, senyor director: a Brians 2 ja sabem què passa quan qui porta el timó ignora els avisos de la tripulació. No sigui vostè el pròxim a naufragar.
Salut
Secció sindical d’UGTPRESONS al CP Brians 2
Sant Esteve de Sesrovires, 25 de juliol de 2026