Aquest matí s’han tornat a encadenar diversos incidents greus en un espai de temps molt reduït. Primer s’han produït dos codis 1 consecutius i, poc després, un codi 2 al pati del MR3. En total, tres activacions en unes poques hores, quan encara no eren ni les onze del matí. UGTPRESONS considerem que aquesta successió d’incidents ja no es pot continuar presentant com una acumulació casual de fets puntuals, perquè la realitat que viu la plantilla és una altra: setmana rere setmana es repeteixen situacions similars, amb els mateixos problemes de fons, les mateixes mancances i, sobretot, la mateixa absència de solucions estructurals.
Cap a les 09.35 hores, diversos interns es van concentrar al pati del MR3 i una discussió inicial va evolucionar ràpidament cap a una baralla multitudinària. Diversos participants van començar a intercanviar cops de puny i puntades de peu, mentre els professionals presents intentaven separar-los i ordenar el cessament immediat de les agressions. Les indicacions van ser ignorades i, lluny de reduir-se la tensió, nous interns es van incorporar a l’enfrontament, fet que va incrementar el desordre regimental i va obligar a activar un Codi 2.
La intervenció dels professionals va permetre, finalment, separar els implicats, aïllar-los en diferents espais del mòdul i conduir-los posteriorment, de manera diferenciada, al departament especial. Tot plegat es va resoldre gràcies a l’actuació directa del personal, que va haver d’entrar en un escenari de violència física manifesta per evitar que la situació continués escalant. El problema és que aquest episodi no ha estat una excepció dins del matí, sinó la culminació d’una jornada que ja havia començat amb dos codis 1 seguits.
UGTPRESONS fa temps que advertim que aquest model de gestió està generant una sensació d’impunitat cada vegada més evident entre determinats interns. El departament especial no disposa de prou capacitat per absorbir totes les mesures d’aïllament i totes les sancions que, en funció de cada cas i amb les garanties corresponents, haurien de poder-se executar de manera efectiva. Quan no hi ha lloc, massa sovint la resposta acaba sent el trasllat de l’intern a un altre mòdul, com si moure el problema uns metres fos equivalent a resoldre’l.
Aquesta dinàmica té conseqüències molt serioses. Els interns coneixen perfectament les limitacions del sistema i alguns fins i tot les verbalitzen davant dels professionals, conscients que determinades conductes poden acabar sense una conseqüència material clara. Quan això passa de manera reiterada, el règim disciplinari perd capacitat dissuasiva i la percepció que qualsevol incident “surt gratis” es consolida.
La Direcció del centre no pot ignorar aquesta realitat. Coneix la conflictivitat existent en determinats mòduls, coneix la reiteració dels incidents i coneix també les limitacions del departament especial. Per això resulta cada vegada més difícil acceptar que la resposta continuï consistint, en massa ocasions, a redistribuir interns entre mòduls i esperar que el següent episodi no arribi massa aviat. És una manera de guanyar temps, però no de resoldre res. Potser sobre el paper el problema desapareix d’un mòdul, però els treballadors saben perfectament que només ha canviat de passadís.
La Direcció General tampoc pot quedar al marge d’aquesta situació. Si no hi ha prou places al departament especial, cal crear alternatives. Si la dotació de personal és insuficient per afrontar amb garanties episodis violents i reiterats, cal reforçar-la. I si el centre està gestionant conflictivitat estructural amb recursos pensats per a una realitat molt menys exigent, aleshores és l’Administració qui ha de prendre decisions. No es pot exigir als professionals que compensin indefinidament, amb la seva intervenció física i amb el risc que això comporta, les mancances d’un sistema que no disposa ni dels espais ni de les dotacions necessàries.
En aquest context, UGTPRESONS considera que cal estudiar seriosament l’ampliació de la capacitat destinada al compliment de mesures i sancions disciplinàries. Una de les opcions que s’hauria de valorar és l’adaptació total o parcial del DAE, sempre amb la cobertura jurídica necessària, les garanties reglamentàries corresponents, una separació funcional clara i una dotació específica de personal. Som conscients que el DAE té una orientació diferent i que qualsevol modificació exigeix una anàlisi tècnica i normativa rigorosa, però precisament per això reclamem que s’estudiï. El que ja no és acceptable és que la resposta davant la manca de places sigui simplement assumir-la com una realitat immutable.
També cal recordar que el règim disciplinari penitenciari no és un element decoratiu del sistema. Existeix per preservar la seguretat, l’ordre i la convivència dins dels centres. Quan les mesures previstes no es poden executar perquè no hi ha espai suficient, el problema deixa de ser exclusivament regimental i es converteix en un problema de gestió política i organitzativa. I quan aquesta situació es manté en el temps sense una resposta efectiva, l’Administració està assumint un risc que afecta tant la integritat dels interns com la dels treballadors.
UGTPRESONS no acceptarem que tres codis en un sol matí acabin convertits en una nova estadística interna i que, passats uns dies, tot torni a començar exactament igual. La plantilla està cansada d’intervenir una vegada i una altra en situacions que podrien reduir-se si existís una política disciplinària efectiva, prou places en els departaments adequats i unes dotacions de personal ajustades a la conflictivitat real del centre.
La seguretat penitenciària no pot dependre de la improvisació, ni de la disponibilitat puntual d’una cel·la, ni de la capacitat dels treballadors per solucionar físicament allò que l’Administració no ha previst organitzativament. Si cada setmana torna a passar el mateix, ja no parlem d’una incidència, sinó d’un model de funcionament que està fallant.
UGTPRESONS:
- Exigim a la Direcció del CP Brians 2 una revisió immediata de la gestió disciplinària i regimental dels interns implicats en incidents greus i reiterats, garantint que les mesures que corresponguin puguin executar-se de manera efectiva i amb totes les garanties.
- Demanem que s’analitzi tècnicament la possible adaptació total o parcial del DAE, amb cobertura normativa, separació funcional, recursos materials i personal suficient.
- Exigim un reforç real de les dotacions de personal als mòduls amb més conflictivitat, perquè la seguretat dels professionals no pot continuar depenent exclusivament de la seva capacitat d’intervenció davant situacions violentes.
- UGTPRESONS farà seguiment de la resposta de la Direcció i de la Direcció General davant els incidents d’aquest matí, perquè ja no és acceptable que la manca de places i de recursos converteixi cada episodi greu en un simple trasllat de problema d’un mòdul a un altre.
Quan la mateixa història es repeteix cada setmana, el problema ja no és l’incident: és la gestió.
Salut
Secció Sindical d’UGTPRESONS al CP Brians 2
Sant Esteve de Sesrovires, 12 d´agost del 2026