Aquest cap de setmana llarg ens ha tornat a deixar una fotografia massa coneguda a Brians 2: incidents greus, activacions de codis de seguretat, intervencions físiques, sang, amenaces, autolesions i professionals havent de multiplicar-se per donar resposta a situacions cada vegada més complexes.
I mentrestant, el centre continua assumint més càrrega amb pràcticament la mateixa recepta de sempre: la mateixa dotació de personal i l’esperança que, d’alguna manera, tot aguanti.
DISSABTE 22 D’AGOST: CODI 2 A SALUT MENTAL
Dissabte, cap a les 13.10 hores, dos interns del Departament de Salut Mental van iniciar una baralla al menjador, davant la resta d’interns. Els funcionaris van intervenir immediatament per separar-los, però enfront de la violència de l’enfrontament i la dificultat per controlar els dos interns van activar un Codi 2.
Un dels interns va ser separat de l’entorn. L’altre, després de ser traslladat a la seva cel·la, va mantenir una actitud agressiva, amenaçadora i desafiant envers els professionals, fins al punt d’intentar agredir un cap de serveis.
La situació va obligar a efectuar una nova reducció, amb una forta resistència de l’intern, control a terra, utilització de contenció mecànica i posterior trasllat a una cel·la de contenció. Durant la intervenció, un cap de serveis va rebre un cop al lateral del tors.
Una situació de Salut Mental d’elevada complexitat que va requerir la intervenció coordinada de diversos professionals i comandaments. Exactament, el tipus de situació que alguns semblen pensar que es pot continuar gestionant eternament amb els mateixos efectius.
DIUMENGE 23 D’AGOST: CODI 2 A MR2, ARMA BLANCA I FUNCIONARIS COBERTS DE SANG
Diumenge, a les 18.15 hores, el pati del MR2 va ser l’escenari d’una nova baralla extremadament violenta entre dos interns. Els funcionaris van intentar aturar l’agressió i, davant la negativa dels interns a obeir les ordres, l’agressivitat de l’enfrontament i l’expectació generada entre la resta de la població interna, es va activar un altre Codi 2.
L´incident s’hauria iniciat al gimnàs. Diversos interns van manifestar que durant l’enfrontament un dels implicats hauria tret una fulla tallant i hauria intentat ferir l’altre.
Els professionals van haver d’intervenir físicament per separar-los, amb un dels interns que presentava un tall profund a la cara amb un important sagnat. En actuar directament enmig d’una escena amb una quantitat considerable de sang el resultat de la intervenció va ser especialment gràfic: diversos funcionaris van acabar amb els uniformes, els guants i els pantalons tacats de sang, alguns de manera especialment important.
Aquesta és la realitat del pati. No les estadístiques, no els PowerPoints i no les reunions on tot sembla estar perfectament dimensionat.
DILLUNS 24 D’AGOST: MR6 COMENÇA EL DIA AMB VIOLÈNCIA
Aquest dilluns, lluny de recuperar la normalitat, el MR6 ha començat el dia amb més incidents. A primera hora, les càmeres van permetre confirmar una baralla prèvia entre interns que s’havia produït durant la baixada obligatòria.
Poc després, cap a les 09.12 hores, els funcionaris van observar com un intern agafava un altre pel coll i l’arrossegava diversos metres pel pati mentre es produïen cops.
Els professionals van intervenir, van separar els interns i es va activar un Codi 1. Els interns implicats van haver de ser traslladats i separats per restablir la seguretat del mòdul.
Un dilluns qualsevol a Brians 2, pel que sembla.
I EL MATEIX DILLUNS A LES 17.45 H, UN ALTRE CODI 2 AL MR6
Per si el matí havia estat massa tranquil, a les 17.45 hores es va produir un nou incident greu al mateix MR6. Un intern es va autolesionar al pati utilitzant una llauna de refresc, provocant-se diversos talls a la cama amb sagnat abundant.
Quan els funcionaris s’hi van aproximar per comprovar el seu estat, l’intern va agafar dos fragments metàl·lics, se’ls va col·locar a banda i banda de la cara i va començar a córrer pel pati en un estat d’elevada alteració, amenaçant d’autolesionar-se encara més i d’agredir els funcionaris si s’hi acostaven.
Davant la impossibilitat de controlar la situació sense posar en risc els professionals del mòdul i davant l’expectació generada entre la resta d’interns, es va activar un nou Codi 2.
De nou, més professionals mobilitzats. De nou, recursos humans que s’han de desplaçar d’un punt a un altre del centre. De nou, una plantilla obligada a fer encaixos perquè tot continuï funcionant.
EL PROBLEMA JA NO ÉS UN INCIDENT: ÉS EL MODEL
Dissabte, diumenge i dilluns. Dos Codis 2 durant el cap de setmana, un Codi 1 i un altre Codi 2 aquest dilluns. I això, per no parlar dels codis 1 de comunicacions i de la segona planta d’Infermeria.
Baralles, agressions, un possible objecte tallant, funcionaris exposats a sang, autolesions, amenaces directes als professionals, contencions i intervencions que requereixen la mobilització immediata de personal.
I algú encara voldrà explicar-nos que la dotació és suficient.
Potser el següent pas serà descobrir que els funcionaris poden estar simultàniament en dos mòduls, cobrir un Codi 2, mantenir la resta del departament operatiu i, ja posats a fer, fer-ho somrient perquè les ràtios quedin més boniques. Cada vegada que s’activa un codi 1 o un codi 2, s’han de mobilitzar professionals. I aquests professionals han de sortir d’algun lloc.
Quan la plantilla és justa, cada incident tensiona no només el mòdul on es produeix, sinó també la resta del centre.
Aquesta és la qüestió que UGTPRESONS fa temps que posem damunt la taula: Brians 2 no pot continuar assumint més interns, més complexitat, més incidents i més càrrega de treball amb la mateixa dotació estructural.
PEDRO, LES MEDALLES NO COBREIXEN SERVEIS
I aquí la direcció del centre té una responsabilitat que ja no pot esquivar. El director de Brians 2, Pedro, ha de deixar d’intentar demostrar que el centre pot absorbir-ho tot amb els mateixos recursos.
Perquè gestionar bé no consisteix a fer veure que tot funciona mentre la plantilla va tapant forats. I encara menys consisteix a convertir la manca de personal en una mena de competició per veure qui és capaç de gestionar més interns amb menys efectius.
Això no és eficiència. És tensar una organització fins al límit.
Si el que es pretén és no incomodar gaire la Secretaria de Mesures Penals demanant els recursos que Brians 2 necessita, UGTPRESONS ho diem clar: la funció d’un director no és evitar donar males notícies als seus superiors. La seva obligació és garantir el funcionament segur del centre i defensar els recursos necessaris per fer-ho.
Salut!
UGTPRESONS
Barcelona, 25 d’agost de 2026