Aquest matí, els professionals del centre han hagut d’afrontar tres incidents greus que tornen a evidenciar una realitat que la Secretaria de Mesures Penals prefereix contemplar des de la comoditat dels seus despatxos: no hi ha prou personal per treballar amb unes condicions mínimes de seguretat.
Mentre alguns dirigeixen les presons ben frescos, els funcionaris continuem a peu de canó, intervenint davant armes tallants, agressions directes, amenaces de mort i alteracions col·lectives. Tot molt compatible, és clar, amb els discursos oficials sobre prevenció, seguretat dinàmica i treball en binomi.
Agressió directa a un funcionari i primer codi 2
L’incident més greu s’ha produït aquest matí al MR 11, un intern ha respost amb violència quan un funcionari l’ha requerit per aclarir una problemàtica amb el seu company de cel·la.
L’intern ha colpejat el professional al braç i a l’espatlla i ha ofert una resistència extrema durant la reducció i el trasllat. La situació ha obligat a activar primer un codi 1 i, posteriorment, un codi 2, davant l’acumulació d’interns al voltant de l’incident.
Durant el trasllat, l’agressor ha continuat donant cops, deixant-se caure i intentant fer caure els funcionaris. Diversos professionals han patit lesions. Fins i tot ha estat necessària la intervenció inicial d’altres interns per ajudar a controlar-lo. Aquesta situació és absolutament inadmissible i retrata, millor que qualsevol estadística, la precarietat de les dotacions: quan la manca de personal obliga a dependre de la col·laboració improvisada de la població interna per controlar un incident violent, el sistema de seguretat ha deixat de ser un sistema i s’ha convertit en una loteria.
A conseqüència de la intervenció al MR11, un dels funcionaris actuants ha hagut de ser atès a la mútua per una lesió al canell. Des d’UGTPRESONS li traslladem tot el nostre suport, li desitgem una ràpida recuperació.
Aquest deu ser el nou model de dotació: un funcionari, uns quants interns voluntaris i molta fe.
Noranta-nou interns, un professional sol i un segon codi 2
Un segon incident s’ha produït al MR7 durant l’entrada al menjador de 99 interns. En aquell moment, el cap d’unitat es trobava sol al menjador, ja que l’altra funcionària havia hagut d’abandonar el lloc per atendre una alteració regimental.
Enmig d’aquest moviment massiu, s’ha detectat una discussió entre diversos interns. Un d’ells presentava lesions al coll i ha manifestat que havia estat agredit prèviament. Davant la tensió creixent i l’expectació generada entre la resta de la població interna, el cap d’unitat ha ordenat al presumpte agressor que l’acompanyés fins a la zona d’entre cancel·les.
Durant el trasllat, l’intern ha mantingut una actitud molt agressiva, ha proferit insults i amenaces de mort contra l’altre implicat i ha hagut de ser conduït subjectat pels braços. Pocs instants abans d’arribar a entre cancel·les, s’ha desfet de la subjecció i s’ha dirigit cap a l’altre intern amb els punys tancats i en una actitud clarament violenta. Ha calgut interceptar-lo, reduir-lo a terra, aplicar-li mitjans coercitius i activar un segon codi 2.
Gestionar gairebé cent interns amb un únic professional no és treballar en binomi. El binomi no pot estar format per un funcionari i la seva bona sort.
Un intern cobert de sang i armat amb una fulla
Un altre incident s’ha produït aquest matí al MR 5, quan un intern, després d’autolesionar-se als dos avantbraços, ha estat localitzat molt alterat, cobert de sang i amb una fulla a la mà.
En accedir els professionals a la cel·la, l’intern s’hi ha abalançat aixecant el braç i amenaçant-los amb l’objecte tallant. Els funcionaris l’han hagut de subjectar, desarmar i impedir que continués colpejant-se el cap contra la paret.
Hi havia risc autolític, risc d’agressió, una arma tallant i exposició a sang. Però, tranquil·litat: segur que en algun despatx consideraran que el protocol ha funcionat. El petit detall que gairebé tot depengués de la rapidesa, la sang freda i la integritat física dels treballadors ja l’analitzaran un altre dia.
Dos codis 2 no són normalitat
Aquest matí s’han activat dos codis 2. No són simples incidències, ni una dada més per incorporar a una estadística mensual. Són situacions de violència greu que exigeixen mobilitzar recursos amb urgència.
Quan els codis 2 comencen a formar part de la rutina, alguna cosa falla. I no fallen els professionals, que tornen a respondre posant el cos. Falla una Administració que pretén garantir la seguretat amb protocols, circulars i plantilles sota mínims.
No es pot parlar de prevenció quan els professionals han de córrer d’un incident a un altre deixant llocs descoberts. I no es pot continuar celebrant que “no ha passat res més greu” com si l’absència de morts fos un indicador acceptable de gestió.
UGTPRESONS exigim que qualsevol agressió, amenaça greu, resistència violenta o atac contra un professional penitenciari sigui denunciat d’ofici pel centre com a delicte d’atemptat contra l’autoritat, aportant els comunicats de fets, informes mèdics, imatges i qualsevol altra prova disponible.
Els tres incidents tenen el mateix denominador comú: MANCA DE PERSONAL, impossibilitat de treballar en binomi en les circumstàncies necesaries, i una seguretat sostinguda exclusivament per la professionalitat dels treballadors.
Els funcionaris continuarem complint, com sempre, a peu de canó. Ara bé, els responsables que dirigeixen les presons des dels despatxos també haurien de començar a complir la seva part: posar personal, garantir mitjans i assumir responsabilitats abans que el pròxim comunicat de fets acabi en tragèdia.
UGTPRESONS EXIGIM:
- Reforçar de manera immediata les dotacions dels mòduls i cobrir totes les absències.
- Garantir el treball real en binomi en intervencions, trasllats i moviments col·lectius.
- Denunciar d’ofici tots els fets amb indicis d’atemptat contra agents de l’autoritat.
- Revisar els dos codis 2 activats i les mancances de personal detectades.
Responsables de la Secretaria: quants escrits més necessiten i quants codis 2 han d’esclatar perquè moguin un dit? Tots sabem que s’ha de reforçar Brians 2 amb molt més professionals; la pregunta es si tenen la voluntat i seran responsables per fer-ho, o senzillament, consideren assumible que siguem nosaltres qui hi posem el cos. Ens deuen una explicació, i la deuen abans que el pròxim codi 2 acabi en tragèdia.
Salut
Secció Sindical d’UGTPRESONS al CP Brians 2
Sant Esteve Sesrovires, 2 d’agost de 2026