Els sindicats CCOO, UGT, IAC-CATAC, CSI, Intersindical i ACAIP vam anunciar el 27 de març la convocatòria de dos dies de vaga, el 26 d’abril i 11 de maig, com a mesura de pressió contra l’administració. La qual es mantenia enrocada en la seva posició de no prendre mesures de cap mena, ni laborals, ni de seguretat ni de responsabilitat política. Després d’una primera reunió amb l’administració en la qual vam participar tots els sindicats del mitjà penitenciari, el sindicat ACAIP es va desvincular, i després de la segona reunió amb l’administració ho va fer el sindicat CSIF, mantenint-la els sindicats CCOO, UGT, IAC-CATAC i Intersindical, que englobem al 87% de la representativitat dels treballadors en el Grup de Treball Penitenciari de la Taula Sectorial, representativitat confirmada en les eleccions sindicals de fa cinc mesos.
Per què la vam convocar?
Per donar més èmfasi i cobertura legal a les protestes, al temps de continuar reivindicant que cal un canvi en les condicions laborals i de seguretat en les quals treballem. L’assassinat d’una treballadora ens va agafar en plena negociació d’un nou Acord en què, com no podia ser d’una altra manera, incloïen també mesures de seguretat. Una vaga, per tal de no ser declarada il·legal, no pot ser política, o basada només en la petició de dimissions, ha de tenir una fonamentació laboral.
Amb qui s’ha negociat?
Amb representants de Funció Pública i del Departament de Justícia (aquests no havien de ser ni la consellera ni el Sr. Calderó, perquè no tenen cap mena de credibilitat i son causants de la situació en la qual ens trobem).
Negociació «obligada» pel Departament de Treball, amb la qual és preceptiva tant la mediació com l’establiment de serveis mínims. Les forces sindicals vam informar que el comitè de vaga havia de negociar en escrit conjunt del 23 d’abril.
Qui negocia?
El Comitè de vaga (membres dels sindicats que vam mantenir la convocatòria de vaga, CCOO, UGT, IAC-CATAC i Intersindical).
Qui i com es pren la decisió de desconvocar?
Després de 5 sessions maratonianes, forçades sobretot per Funció Pública i la mediació de Treball (ja que el Departament de Justícia només tenia interès a passar les hores), i com en tota negociació, ambdues parts sempre tenint la sensació que renuncien encara a coses, la part convocant vam valorar que es donàvem garanties (el guardià és el Departament de Treball) tant de compliment com de passos importants en seguretat com en millores de les condicions de treball que haguessin representat desenes de reunions improductives només amb la Secretaria de Mesures Penals, com sempre. Les negociacions i decisions d’un comitè de vaga no son les ordinàries d’un grup de treball, i menys encara quan el mateix Govern comença el període de campanya electoral el mateix dia, amb les limitacions que li pot implicar.
No ha estat una Mesa de Negociació, sinó un acord de desconvocatòria de vaga.
S’ha criticat de manera molt dura diversos aspectes de l’acord:
- La pujada salarial d’entre un 13% i un 22% del complement específic de tots treballadors i treballadores penitenciàries és una clara mesura de dignificació del cos, que deixa d’estar menyspreat salarialment, posant-nos a l’alçada d’altres cossos. I igual ocorre amb la igualació del complement específic dels treballadors socials i els educadors socials i els seus comandaments. Aconseguir la pujada salarial d’acord amb el nivell que el col·lectiu ens mereixem era i és sempre una qüestió de justícia i de dignitat del col·lectiu. En totes les propostes de totes les organitzacions sindicals des de fa anys era un tema comú.
- Mantenir qualsevol reivindicació associada a la caiguda d’Ubasart i Calderó posaria la iniciativa completament en mans del govern, que és l’únic que decideix el seu cessament o continuació. Encara que és clar que tant la consellera, com el secretari de mesures penals, tenen els dies comptats. El govern els està mantenint amb respiració assistida únicament de cara a salvar unes eleccions en les quals la consellera ni tan sols és candidata. Per part seva, Calderó és un element del qual qualsevol futur govern es desfarà.
- La condició d’agent d’autoritat no està inclosa en l’acord perquè requereix una modificació de l’article 80 de la Llei orgànica Penitenciària L’article 81 de la Constitució Espanyola fixa com es poden modificar una llei orgànica, i és únicament mitjançant votació afirmativa de la majoria absoluta del congrés dels diputats, i no mitjançant un acord laboral.
- La carrera professional i elements associats no estan inclosos perquè primer cal que s’aprovi la Llei d’Ocupació Pública de Catalunya, que és el marc legal a partir del qual desenvolupar-la i que s’està negociant.
Els sindicats signants, membres del comitè de vaga, i que tenim el 87% de la representativitat en el Grup de Treball Penitenciari dependent de la Mesa Sectorial de Personal Tècnic i Administratiu creiem que malgrat la feroç campanya d’arguments fal·laços d’alguns grups extremistes, demagogs i populistes, la realitat dels pactes s’obrirà inevitablement camí i farà valdre els acords.
Els més forts de tots els guerrers són el temps i la paciència
US AVANCEM LA SEGÜENT CONSIDERACIÓ:
Respecte a la disposició transitòria primera de l’acord: S’especifica que “Durant el primer mes de vigència d’aquest Acord, el personal funcionari de carrera que ocupa amb destinació definitiva un lloc de treball de GAMP, GAMV i CAF i CU haurà de comunicar a la direcció del centre la seva voluntat de romandre en el mateix lloc de treball, o bé opta per integrar-se en el nou model organitzatiu, de condicions de treball i retribucions establert en aquest Acord per als llocs de treball GSV i CUSV, segons correspongui. Si en el termini assenyalat no s’efectua aquesta comunicació el lloc de treball s’adaptarà a les previsions del present acord.”
Això implica, que a part que tothom pot participar en el pròxim concurs de trasllats per tècnics especialistes en serveis penitenciaris amb les conseqüències que pot tenir guanyar un nou lloc. El personal que està en adscripció provisional ha de poder mantenir el mateix lloc i torn horari fins a la resolució del concurs de trasllats que es publicarà en breu, i que quan passi a definitiu, finalitzat el concurs, tindrà aquest termini d’un mes per decidir si s’acull al nou model organitzatiu.
Barcelona, 30 d’abril de 2024