Els delegats d’UGTPRESONS al CP. Mas d’Enric ens dirigim a la plantilla per explicar el perquè vam presentar la nostra queixa al director del centre en referència als cartells enganxats pel Centre amb l’anagrama ”d’Assemblea Samarretes Negres”, d’ara endavant ASN, on es falta al respecte als sindicats UGT, CCOO, INTERSINDICAL i CATAC.
En aquests cartells se’ns acusa de vendre la memòria de la Núria i la dignitat de la plantilla, amb la imatge d’una rata, a més de pintades a les parets dels vestuaris tals com “Rates sindicals UGT i CCOO”.
Hem de dir que aquesta campanya no comença en aquest moment, sinó que ja fa temps que hi ha persones que tenen molt interès a desprestigiar tot allò que fan els sindicats, i després de l’assassinat de la companya Núria, treballadora de CIRE, hi ha un grup de persones que s’autoproclamen representants de la plantilla (sense passar per cap procés legal).
El temps va passant. El dia 27 de març cessen al director de Mas d’Enric, però la consellera i el secretari continuen sense dimitir. Els sindicats (representants legítims dels treballadors) tornen a la Mesa de negociació (4 d’abril), on no estan convocats ni la consellera Gemma Ubasart ni el secretari de Mesures Penals Amand Calderó.
L’ASN manifesta que no volen que els sindicats negociïn amb l’Administració si no dimiteixen Ubasart i Calderó, no els hi serveix que ells dos no estiguin a la Mesa, demanen repetidament la figura d’un mediador, fins i tot s’arriben a proposar diferents noms.
El sindicat CSIF és el primer a abandonar la Mesa, seguit del sindicat ACAIP, ja que l’administració no els deixa seure doncs no tenen representació suficient per poder convocar-los. La resta de sindicats també acabem aixecant-nos de la Mesa, es trenca la unitat sindical i perdem així molta força.
Val a dir que a aquesta reunió, Acaip sí que va estar present, i va ser gràcies al fet que la UGT va mediar perquè poguessin assistir, ja que tampoc els havien convocat a aquesta primera reunió. Però això no interessa i en un gest que diu molt del seu tarannà, lluny de l’agraïment fan un escrit atacant i només blanquejant a qui interessa.
Al mateix temps, s’havia convocat una vaga per part de tots els sindicats pels dies 26 d’abril i 11 de maig, del que es va fer comunicat conjunt, amb altres mesures de pressió. Curiosament, els dos sindicats CSIF i ACAIP, que en un principi estaven d’acord amb la convocatòria, de fet aquests acords es van prendre a la seu sindical d’un d’aquests 2 sindicats (no volem assenyalar ningú), a última hora es desentenen de la vaga.
Aquests fets són importants, perquè demostren qui ha volgut mantenir la unitat i qui en parla molt, però realment només mira pels seus interessos, que res tenen a veure amb l’interès general.
Els dies passen i va a la nostra contra. El 12 de maig són les eleccions i tot s’atura. Està clar, tal com van consensuar tots els sindicats inicialment, que ara és el moment per poder aconseguir alguna cosa beneficiosa pel col·lectiu. Esperar un canvi de govern ho pot paralitzar tot uns mesos, als que hem d’afegir les vacances parlamentàries, els 100 dies de gràcia que es dona al nou govern entrant, amb la qual cosa ens n’aniríem al mes de desembre o gener del 2025, i això suposaria perdre tota mena de millora en seguretat i condicions laborals abans d’aquesta data, i a més a més després començar la negociació amb el nou govern sense cap garantia d’obtenir res.
Donada aquesta situació, UGTPRESONS, en un acte de coherència i amb dues jornades de vaga convocades amb l’objectiu de pressionar al govern, decidim anar a la convocatòria del departament de Treball del Comitè de vaga, que en aquesta situació de conflicte laboral (vaga convocada), actua com a mediador juntament amb el departament de Presidència, tal com havia demanat la plantilla, Funció Pública i membres del departament de Justícia.
En cap d’aquestes maratonianes reunions evidentment no hi són ni la consellera ni el secretari, que estan en la pràctica totalment acabats, arribant el mateix dia 25 minuts abans de les dotze de la nit, a un acord amb els sindicats UGTPRESONS, CCOO, INTERSINDICAL i CATAC, que permet desconvocar les dues jornades de vaga.
UGTPRESONS només vol que s’implantin totes les mesures de seguretat al més aviat possible i que es reconegui la feina de tots els professionals de les presons. Sense la signatura de l’Acord tot això no seria possible.
Possiblement, si l’altre sindicat s’hagués quedat a la reunió del 4 d’abril, hauríem tingut unes tres setmanes per presentar l’Acord a les plantilles i valorar totes les propostes, entre els treballadors i tots els sindicats. Però això només és una suposició, malauradament no ho sabrem mai.
El que és ben cert és que aquesta “guerra bruta”, campanya de desprestigi i aquest menyspreu, especialment cap a UGTPRESONS i CCOO, ens fa recordar altres èpoques en què pertànyer per exemple a UGT, et podia costar anys de presó i fins i tot la pròpia vida. Tots sabem que el paradigma d’enfrontar dos bàndols, estàs amb mi o contra mi, és propi de les postures més radicals i extremistes, de qui potser enyora altres règims més allunyats de la democràcia.
Molta gent nostra ho va patir i mai es van acovardir. Els delegats d’UGTPRESONS donem la cara, no ens amaguem a la foscor ni fem servir mascaretes ni disfresses, no insultem els companys ni dividim a la plantilla, i la nostra portà ha estat sempre oberta a tothom.
Defensem i defensarem els drets de tots els treballadors, i com no pot ser d’una altra manera, des del respecte (que és el que demanem a tothom) i la coherència amb el que volem, qui som i d’on venim.
Salut,
Secció sindical d’UGTPRESONS de Mas Enric
El Catllar, 10 de maig de 2024