Com ja sabeu, després de més de 10 de mesos de negociació, el text resultant d’aquest procés va ser rebutjat per la plantilla al referèndum vinculant que es va convocar. El rebuig, per part dels treballadors, segons es podia deduir de les assemblees i del que ens vau fer arribar els afiliats i les afiliades es centrava, bàsicament, en uns pocs punts:
- Creixement de la diferència retributiva entre oficines-tractament-vigilància.
- Tractament desigual dels comandaments intermedis de vigilància sobre els llocs base de vigilància i la resta de comandaments de les altres àrees.
- Poca incidència sobre els punts reivindicatius dels diferents col·lectius que integren tractament, (treballadors socials, educadors, psicòlegs, pedagogs, juristes-criminòlegs i bibliotecaris).
- Redactat confús i poc intel·ligible, sobre tot pel que feia al programa d’absentisme i al de formació (pujada de nivells al·legant cursos de formació). En el programa d’absentisme, l’Administració no va voler traslladar el sistema que regeix actualment a les presons de Madrid i, aquesta, va ser també una demanda a les assemblees.
- Programa de canvis massa rígid, una decisió personal esdevenia global i depenent d’un resultat per centres que impossibilitava l’elecció individual, tenint en compte a més, que molts treballadors utilitzen els canvis per conciliar la seva vida laboral i familiar.
De les assemblees també va sortir un mandat clar: s’havia de tornar a renegociar el text. Quan s’explicitava, per part dels delegats sindicals, que la via més coherent era la de mobilitzacions la resposta del conjunt de participants va ser contundent, ara no tocava.
En aquell moment es plantejà una situació complicada. La feina de negociació va ser llarga i, el marge de maniobra que restava (només parlant) era molt petit. A més, l’Administració va haver de decidir quina era la seva posició.
En un primer moment, en una nota de premsa publicada al dia següent del referèndum, el Departament anunciava que si no hi havia signatura d’acord ells prendrien les mesures organitzatives, de forma unilateral, que creguessin imprescindibles.
Pel que vam saber de les reunions internes del Departament només contemplaven dos escenaris: primer, actuació unilateral, en allò que els hi interessi, prescindint de les organitzacions sindicals i dels treballadors o, segona, incloure a l’acta, (document que sempre acompanya un acord i que serveix d’interpretació del mateix), modificacions no substancials sense canviar el text del preacord. La primera d’aquestes opcions implicava la denúncia dels acords sindicals anteriors, la qual cosa significava que perdríem una sèrie de conquestes com ara la llibertat de canvis (que es perdria amb caràcter general i sense contrapartides), els 3.3 punts en la fase de concurs dels processos selectius, les travesses per a la cobertura de vacants de comandaments i places de tractament, els horaris 4×4 i 3×5…
Els contactes mantinguts amb el Departament han significat sentir la reiteració dels mateixos arguments: els diners que hi ha a sobre la taula de negociació només són acceptats per Economia i Finances si van lligats als programes establerts, sinó no hi haurà diners, o aquests es reduiran.
D’altra banda, ens tornen a reiterar l’oposició de Funció Pública a d’altres modificacions, (per exemple: formació per assolir dos nivells més) , per evitar l’efecte cascada en altres col·lectius de la Generalitat.
En aquest punt és necessari recordar que l’àmbit de presons és l’únic on s’estan negociant condicions laborals amb increments retributius aliens a allò pactat a l’Acord General. És a dir, no hi ha cap altre grup, cos o col·lectiu que tingui increments més enllà de l’augment de l’IPC. Això ha significat un greu problema durant la negociació, doncs, el Departament de Justícia no ha volgut enfrontar-se amb la resta de Conselleries, especialment Governació, (on s’integra Funció Pública), que depèn d’Esquerra Republicana.
Un altre factor afegit que ens ha vingut a complicar la renegociació ha estat la greu situació política que viu el tripartit. Funció Pública els ha posat un termini breu per tancar aquest tema. Recordem que, a banda de tots els problemes que té aquest govern, (l’últim, els cobraments d’Esquerra Republicana amb el conseller Saura d’Iniciativa demanant que dimiteixi el secretari general de Presidència que és d’ERC) hi ha la previsió de fer EL REFERÈNDUM PER L’ESTATUT el proper 18 de juny.
L’escenari que contemplen tots els partits és que hi haurà eleccions anticipades aquest mateix any. Quan es convoquen eleccions la maquinària de l’Administració resta paralitzada, només es desenvolupen aquells temes que ja estiguin iniciats.
Tal com estan les “coses polítiques”, el marge de maniobra que tenim els treballadors de presons és reduït. Negociar un Acord no és una cosa que es faci en un mes. Ni convocant mobilitzacions, ara mateix, en tindríem marge real per assolir els reptes que ens poguéssim proposar.
Què hem fet i què hem aconseguit
Un cop passat el període de reflexió després les assemblees i el referèndum hem anat recollint totes les reivindicacions sorgides a les mateixes assemblees i en escrits que ens han adreçat els diversos col·lectius.
Aquestes reivindicacions han estat traslladades immediatament al Departament per tal d’aconseguir que en els primers contactes ja es tingués coneixement de les demandes que plantejaríem les organitzacions sindicals.
S’han fet un parell de reunions informals amb el Departament per explicar cara a cara els canvis sobre el text del preacord. A més, s’han fet contactes amb Funció Pública per sondejar quina seria la seva actitud i els màxims responsables sindicals han pressionat el Govern, perquè aquest acceptés modificacions substancials del preacord.
Dilluns dia 27 de març ens vam reunir amb el Departament, en una altra reunió maratoniana, de la que ha sortit un nou text. Us el lliurem per a la vostra atenta lectura i comparació amb l’anterior. Les modificacions assolides ara, són el màxim que, mitjançant negociació, es pot aconseguir. Més canvis NOMÉS s’assoliran amb mobilitzacions.
El nou text ha fet desaparèixer una part del redactat, ha substituït una altra i, gràcies a això, entre d’altres avantatges hi ha una major claredat en el significat de la majoria de punts que oferien dubtes sobre el seu sentit.
D’altra banda i, en contra del que era la decisió interna del Departament, hem pogut introduir modificacions substancials d’algun dels punts més controvertits entre el col·lectiu. Fem esment, bàsicament, al programa de reducció de canvis que amb la nova redacció varia substancialment el seu sistema d’aplicació i implantació.
Estem convençuts que la negociació està totalment esgotada. A partir d’ara, es realitzaran assemblees conjuntes per explicar els nous continguts, es facilitaran còpies del nou text, perquè individualment podeu analitzar el nou redactat i es procedirà a fer les consultes pertinents pel recolzament o rebuig del nou preacord.
LA NOSTRA VALORACIÓ ÉS POSITIVA. UN NO AL TEXT SIGNIFICA MOBILITZACIONS AMB UN GOVERN QUE TÉ ELS DIES COMPTATS I AMB UNA PLANTILLA DIVIDIDA ON ELS VOTANTS DEL SI HAN MANIFESTAT CLARAMENT QUE NO RECOLZARAN CAP MOGUDA. LES MODIFICACIONS ASSOLIDES MILLOREN SUBSTANCIALMENT EL TEXT I, MALGRAT NO HAVER ARRIBAT A OBTENIR TOTES LES REIVINDICACIONS, CREIEM SATISFETES, AMB SUFICIÈNCIA, LES DEMANDES RECOLLIDES A LES PLATAFORMES SINDICALS.
El dimecres 29 de març , les executives de CCOO i UGT (formades per tots els delegats dels centres penitenciaris) s’han reunit i aprovat el nou text i han decidit que l’aprovació definitiva es faci en referèndum d’afiliats de CCOO i UGT el proper 25 de d’abril, fins aquest moment, es faran assemblees conjuntes per donar a conèixer el nou text.